ELS FRISOS DE PICASSO

Un cop fallat el concurs per a la realització de la nova seu del Col·legi al projecte de Xavier Busquets, l’any 1958 l’arquitecte es va posar en contacte amb Pablo Picasso a fi de demanar la seva col·laboració per resoldre la part de façana que envoltava la sala d’actes.

Després d’àmplies i amistoses discussions, el procediment a seguir per l’artista fou el de l’”esgrafiat” al doll de sorra. Aquest procediment havia estat practicat per primer cop a Oslo, a l’edifici del Govern de Noruega, on es van reproduir dibuixos de Picasso substituint la línia del dibuix per un solc, obtingut sobre formigó de ciment blanc i àrids negres mitjançant un doll de sorra.

Amb l’objectiu que Picasso pogués ambientar-se, Busquets li va enviar perspectives de l’edifici i àmplies col·leccions fotogràfiques que reproduïen no només el seu emplaçament i aspecte futur, sinó també moltes manifestacions populars tradicionals de la ciutat. Per a l’execució dels dibuixos es van portar a l’artista els tres plafons, frontal i laterals, a escala 1:10, en tela.

L’octubre de 1960 Picasso va realitzar els dibuixos al carbó. Per triar els temes per als plafons exteriors es va inspirar en motius d’arrel mediterrània reflectits en aspectes populars (els gegants, els xiquets de Valls, els tres tombs, etc). Pel que fa als plafons interiors, un s’inspira en l’antic carrer dels Arcs i l’altre en la sardana. Tots els dibuixos van ser generosament donats per l’artista per amor a Barcelona.

La perfecta reproducció i ampliació dels dibuixos originals es va aconseguir mitjançant sistemes fotogràfics. Es va procedir al gravat “esgrafiat” sobre formigó, mitjançant doll de sorra. El realitzador va ser l’artista noruec Carl Nesjar. Finalment, es va donar una capa de silicona per evitar que la pluja, barrejada amb pols, pogués formar adollaments.