EXPLICACIÓ DEL PROJECTE

“Una altra mirada”, proposta de l’equip composat per la societat Fuses-Viader Arquitectes SLP, i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla, reinterpreta i posa en valor l’obra de Xavier Busquets de l’any 1962.

EXPLICACIÓ DEL PROJECTE

“Una altra mirada”, proposta de l’equip composat per la societat Fuses-Viader Arquitectes SLP, i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla, reinterpreta i posa en valor l’obra de Xavier Busquets de l’any 1962.

UNA ALTRA MIRADA

El Jurat del Concurs per a la rehabilitació de la façana de l’edifici del COAC va proposar com a guanyador el projecte presentat amb el lema “Una altra mirada”, corresponent a l’equip composat per la societat Fuses-Viader Arquitectes SLP —Josep Fuses i Joan M. Viader—, i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla.

El Jurat va considerar que “Una altra Mirada” resolia de forma excel·lent tant la necessitat de restauració de la façana com la millora de les seves prestacions —sobretot pel que fa a eficiència energètica i ambiental— i alhora posava en valor els principals atributs de la proposta original de Xavier Busquets de l’any 1962.

L’actuació de rehabilitació s’ha dut a terme a les 7 plantes de la torre de l’edifici.

REINTERPRETAR I POSAR EN VALOR

El principal repte plantejat per l’equip d’arquitectes ha estat el de mantenir l’esperit del projecte original, posar en valor els atributs de l’obra i cercar solucions constructives i recursos actuals per millorar les prestacions de l’edifici, tant pel que fa a qualitat de materials i detalls constructius com en l’eficiència energètica i confort.

L’obra de l’arquitecte Xavier Busquets de l’any 1962 seguia la tipologia moderna de “torre amb plataforma”, contraposant un cos baix —vestit amb els frisos de Picasso— amb un teló de fons—les plantes d’oficines—. En aquest sentit, la renovació de la façana reforça la neutralitat del fons i valora més el basament de Picasso, per això el projecte de renovació no ha plantejat cap doble façana per al control climàtic ni modificació dels mòduls de les obertures per millorar la transparència.

Així mateix, s’han recuperat altres idees, com la de fer arribar el tancament de vidre fins al remat de la coberta —tal com plantejava Busquets a la maqueta que va presentar a concurs—, substituint el placat de ceràmica de la part superior de la façana que es va incloure en l’execució de les obres.

Un altre exemple d’aquesta reinterpretació es troba en l’elecció dels vidres fotovoltaics. En comptes d’optar per plaques fotovoltaiques completament negres s’ha escollit una serigrafia de punts blancs que tamisa la presència dels vidres fotovoltaics, buscant així el mateix efecte que Busquets va aconseguir en el seu moment —rere el vidre de color verd hi va posar una làmina pintada de morat, de manera que la combinació de colors creés un gris que donava unitat a l’edifici.

MILLORA DE LES PRESTACIONS I CONFORT 

La renovació de la façana del COAC respon a una mirada integral, és a dir, que mantenint els valors patrimonials i arquitectònics de l’edifici s’ha afrontat el repte de millorar el confort climàtic, acústic, tèrmic, visual… i, alhora, el d’incorporar elements que aportin solucions, com és la capacitat de generar energia amb plaques fotovoltaiques.

La renovació, per tant, s’ha afrontat com l’oportunitat de millorar el benestar de les persones, però també per ajudar-nos a millorar el nostre entorn.

Així, les noves finestres proporcionen un elevat aïllament tèrmic i acústic. D’una banda, amb la tria de vidres de baixa emissivitat i, de l’altra, amb la incorporació de perfileries metàl·liques d’acer lacat amb trencament de pont tèrmic —permet evitar que la cara interior i exterior de la finestra tinguin contacte entre si mitjançant la inserció d’un material aïllant—. Així mateix, són oscil·lo batents, de manera que es millora la capacitat i control de la ventilació natural de les oficines.

Per un altre costat, la inclusió de tecnologia, com són les plaques fotovoltaiques, doten l’edifici d’una certa generació d’energia per ser consumida al propi edifici, aconseguint així reduir el cost energètic.

Totes les mesures aportades milloren la qualitat de l’edifici i, el que és més important, de les persones que l’utilitzen.

GROWSMARTER, ALINEATS AMB EUROPA

Més de la meitat de la població mundial viu en àrees urbanes, i es preveu que al 2050 s’arribi al 66%. Aquesta tendència requereix un replantejament de les ciutats. D’aquesta necessitat neix el projecte europeu GrowSmarter, dissenyat per crear i difondre noves idees que permetin a les ciutats un desenvolupament social, ambiental i econòmic més sostenible a través de la implementació de solucions smart city. El projecte s’engloba dins d’Horizon2020, un programa marc de la Unió Europea que concentra gran part de les activitats de recerca i innovació per al període 2014-2020.

El programa GrowSmarter va escollir tres ciutats —Barcelona, Estocolm i Colònia— per actuar com “ciutats far”, és a dir, ciutats model en les quals implementar diferents solucions smart city per tal d’avaluar-ne els resultats i proporcionar un mercat de solucions per implementar a altres localitats.

En aquest context, la renovació de la façana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha estat escollit com a cas pilot de rehabilitació energètica dins el projecte GrowSmarter. Així, fins l’any 2019 —data de finalització del projecte GrowSmarter— es realitzarà un seguiment de l’edifici per tal d’avaluar la reducció de l’impacte ambiental i l’estalvi energètic aconseguit amb les millores introduïdes en la rehabilitació.

EVOLUCIÓ DE LES OBRES

Patrocinen:

Col·laboren:

Construeixen:

FORMA PART DEL PROJECTE: